Per què intentar-ho de nou encara que no es cregui en les segones oportunitats?
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè l’esperança mai es perd, pels temps passats i les bones estones, perquè sempre hi ha la part de tu que en té ganes, que creu en la relació, en què és possible arreglar el que es va fer malament, en què es pot començar de cap i de nou.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè seria pitjor quedar-se amb el dubte, perquè és necessari tornar-ho a provar per assegurar-se que s’ha fet tot el possible, que ja no hi ha res més a dir i que si les expectatives no s’han complert és perquè en aquell moment els astres no estaven ben conjugats (i segurament no hi estaran mai).
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè és la costum, perquè és rutina, perquè ja no ve d’aquí, perquè s’ha malgastat tant temps que per una mica més no hi perdem gran cosa.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè som masoquistes, perquè el patiment ens ajuda a viure, perquè no tindríem de què queixar-nos.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè és el que toca, el que volen, el que s’espera de tu. Ho potser no és el que esperen, sinó el que un espera de sí mateix, l’autoexigència, per demostrar-nos que som capaços d’establir relacions formals. Perquè l’autocrítica és massa gran i el neguit ens corca per dins.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per por a la soledat, perquè no volem ni pensar en la possibilitat de quedar-nos per vestir sants.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per mandra a buscar algú desconegut. Perquè ja en coneixem les manies i, encara que no ens facin el pes, podríem topar-nos amb pitjors.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per gelosia, perquè no podríem suportar veure la nostra parella al costat d’un altra persona.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè l’esperança mai es perd, pels temps passats i les bones estones, perquè sempre hi ha la part de tu que en té ganes, que creu en la relació, en què és possible arreglar el que es va fer malament, en què es pot començar de cap i de nou.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè seria pitjor quedar-se amb el dubte, perquè és necessari tornar-ho a provar per assegurar-se que s’ha fet tot el possible, que ja no hi ha res més a dir i que si les expectatives no s’han complert és perquè en aquell moment els astres no estaven ben conjugats (i segurament no hi estaran mai).
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè és la costum, perquè és rutina, perquè ja no ve d’aquí, perquè s’ha malgastat tant temps que per una mica més no hi perdem gran cosa.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè som masoquistes, perquè el patiment ens ajuda a viure, perquè no tindríem de què queixar-nos.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè és el que toca, el que volen, el que s’espera de tu. Ho potser no és el que esperen, sinó el que un espera de sí mateix, l’autoexigència, per demostrar-nos que som capaços d’establir relacions formals. Perquè l’autocrítica és massa gran i el neguit ens corca per dins.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per por a la soledat, perquè no volem ni pensar en la possibilitat de quedar-nos per vestir sants.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per mandra a buscar algú desconegut. Perquè ja en coneixem les manies i, encara que no ens facin el pes, podríem topar-nos amb pitjors.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per gelosia, perquè no podríem suportar veure la nostra parella al costat d’un altra persona.
3 comentarios:
intentar-ho de nou??
per a que??
com hem vas dir tu, no funciona... és perdre el temps!
carpe diem, diuen! doncs auu!
vaig a fer-me un sopar més digne que la pizza aquella...i avere si fas publicitat del blog que no tens cap comentari.
petons sister!
Intentar-ho de nou...
Tot el que he llegit té la seva raó, però crec que el que diu l'Adela és veritat en cert sentit. No crec que sigui perdre el temps, ja que cada experiència t'aporta coses noves.
Però el que hem de tenir clar es que hi ha un munt de gent i coses interessants que esperen que les coneguem. Així que, perquè no enxamplem el nostre horitzó i creixem amb l'il·lusió de les noves experiències?
Ja tens un altre comentari!!!
Txema.
wenas!!
ostres sí q m'ho tenies amagat q feia mesos tenies un blog i m'ho dius ara!!! és q sempre hi ha coses per sorprendre... això és bo!
Per començar vas triar un tema força profund! t'he de reconèixer que em fa cert respecte fer-ne un comentari, pq tampoc sé fins a quin punt aquestes paraules sobre "intentar-ho de nou" descriuen sensacions que hem viscut junts, i altres q les hem viscut per separat.
hi ha qui no creu en les segones oportunitats, però algú no li va fer cas, quan va dir q a la tercera va la vençuda.
cuida't molt!!!
Publicar un comentario