idealització: Acció d'idealitzar; l'efecte.
idealitzar: Atribuir (a quelcom) característiques o excel·lències ideals.
ideal: Que no té existència sinó en la imaginació, irreal. // Que respon a la idea que concebem del perfecte.
sábado, 7 de junio de 2008
miércoles, 28 de mayo de 2008
CIEN AÑOS DE SOLEDAD
"Cada minuto a tu lado me ayuda a dar color a un cielo gris, cada vez más difícil de pintar a pulso, y con futuro de silencio"
Ja feia uns quants anys que era allí, amb una mica de pols com la resta de la llibreria. No vaig agafar-lo perquè no en recordés el títol o l'autor, ni tampoc per fullejar-ne unes pàgines. Estirada al llit intentava recordar quina era la dedicatòria, no en podia recordar ni tan sols la temàtica, però sabia que em provocaria un somriure.
Aquell va ser el primer Sant Jordi que vam passar junts, feia gairebé un any que havia arribat del seu país i se'm va presentar amb el seu llibre preferit a les mans."Vull que el tinguis tu", va dir-me i se'm va escongir el cor.
Ja no va tornar a passar cap més Sant Jordi junts.
El nostre futur va ser la distància, l'allunyament, la por de pronunciar una paraula que pogués desviar el camí de l'altre, el SILENCI.
Avui el cel és gris, per què no vens a pintar-lo?
miércoles, 20 de febrero de 2008
Per què intentar-ho de nou encara que no es cregui en les segones oportunitats?
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè l’esperança mai es perd, pels temps passats i les bones estones, perquè sempre hi ha la part de tu que en té ganes, que creu en la relació, en què és possible arreglar el que es va fer malament, en què es pot començar de cap i de nou.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè seria pitjor quedar-se amb el dubte, perquè és necessari tornar-ho a provar per assegurar-se que s’ha fet tot el possible, que ja no hi ha res més a dir i que si les expectatives no s’han complert és perquè en aquell moment els astres no estaven ben conjugats (i segurament no hi estaran mai).
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè és la costum, perquè és rutina, perquè ja no ve d’aquí, perquè s’ha malgastat tant temps que per una mica més no hi perdem gran cosa.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè som masoquistes, perquè el patiment ens ajuda a viure, perquè no tindríem de què queixar-nos.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè és el que toca, el que volen, el que s’espera de tu. Ho potser no és el que esperen, sinó el que un espera de sí mateix, l’autoexigència, per demostrar-nos que som capaços d’establir relacions formals. Perquè l’autocrítica és massa gran i el neguit ens corca per dins.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per por a la soledat, perquè no volem ni pensar en la possibilitat de quedar-nos per vestir sants.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per mandra a buscar algú desconegut. Perquè ja en coneixem les manies i, encara que no ens facin el pes, podríem topar-nos amb pitjors.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per gelosia, perquè no podríem suportar veure la nostra parella al costat d’un altra persona.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè l’esperança mai es perd, pels temps passats i les bones estones, perquè sempre hi ha la part de tu que en té ganes, que creu en la relació, en què és possible arreglar el que es va fer malament, en què es pot començar de cap i de nou.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè seria pitjor quedar-se amb el dubte, perquè és necessari tornar-ho a provar per assegurar-se que s’ha fet tot el possible, que ja no hi ha res més a dir i que si les expectatives no s’han complert és perquè en aquell moment els astres no estaven ben conjugats (i segurament no hi estaran mai).
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè és la costum, perquè és rutina, perquè ja no ve d’aquí, perquè s’ha malgastat tant temps que per una mica més no hi perdem gran cosa.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè som masoquistes, perquè el patiment ens ajuda a viure, perquè no tindríem de què queixar-nos.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, perquè és el que toca, el que volen, el que s’espera de tu. Ho potser no és el que esperen, sinó el que un espera de sí mateix, l’autoexigència, per demostrar-nos que som capaços d’establir relacions formals. Perquè l’autocrítica és massa gran i el neguit ens corca per dins.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per por a la soledat, perquè no volem ni pensar en la possibilitat de quedar-nos per vestir sants.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per mandra a buscar algú desconegut. Perquè ja en coneixem les manies i, encara que no ens facin el pes, podríem topar-nos amb pitjors.
Intentar-ho de nou, encara que no es cregui en les segones oportunitats, per gelosia, perquè no podríem suportar veure la nostra parella al costat d’un altra persona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
